Conversió
Una crida constant a la penitència i al canvi de vida.
Obra
Més que un autor d’escola, sant Vicent Ferrer va ser un mestre de vida espiritual i un predicador incansable. Els seus escrits i els seus sermons conserven un ensenyament clar, exigent i a l’abast de tots.
Tractats

El seu escrit més conegut és el Tractat de la vida espiritual (Tractatus de vita spirituali): un breu tractat ascètic que arreplega la doctrina dels Pares i l’oferix com a guia pràctica per a qui busca Déu.
Les seues pàgines insistixen en la pobresa, el silenci, l’obediència i la puresa de cor. Des del segle XV va conéixer una difusió enorme, en manuscrits, edicions i traduccions, i ha acompanyat generacions de religiosos i laics.
Se li atribuïxen a més alguns tractats llatins de joventut, de caràcter filosòfic i teològic, vinculats a la seua etapa d’estudi i docència. La tradició editorial va reunir els seus escrits en edicions d’Opera omnia, entre elles una publicada a València a finals del segle XVII.
El seu gran llegat
La predicació va ser el cor de la seua obra. Molts dels seus sermons ens han arribat gràcies als qui els escoltaven i els posaven per escrit: les anomenades reportationes. No són textos polits de despatx, sinó l’eco d’una paraula viva, pronunciada davant de multituds.
Entre estos testimonis destaca un sermonari conservat a Avinyó, i la investigació contemporània n’ha oferit edicions crítiques, com les de Francisco M. Gimeno Blay i M.ª Luz Mandingorra.
Una crida constant a la penitència i al canvi de vida.
La urgència de preparar-se per a l’encontre definitiu amb Déu.
Reforma dels costums i reconciliació entre persones, famílies i pobles.
Ensenyament

El seu pensament afona les arrels en la tradició dominicana i en la teologia de sant Tomàs d’Aquino. Però la seua doctrina és, sobretot, pastoral: traduïx veritats exigents a un llenguatge que entenien el llaurador i el lletrat.
Per això el seu ensenyament va transcendir fronteres i segles. Per a declarar algú Doctor de l’Església es valoren una doctrina eminent, una santedat reconeguda i un influx universal en la vida de l’Església. La causa que impulsem sosté que sant Vicent Ferrer reunix estos trets.
La declaració encara no s’ha produït i correspon exclusivament al Sant Pare.