Multituds
Predicava a l’aire lliure davant de grans gentades, recolzat en els convents dominics que trobava en la seua ruta.
Vida
De València a Vannes.
Una vida sencera en camí.
Frare dominic, mestre i predicador itinerant: sant Vicent Ferrer (1350–1419) va recórrer durant quasi vint anys els camins d’Europa cridant a la conversió i a la reconciliació. Esta és la seua trajectòria, contada a partir del que està documentat.
1350 – 1398
Infància i formació
Vicent Ferrer naix a València el 23 de gener de 1350, segons la tradició més estesa. Els seus pares van ser Guillem Ferrer, notari, i Constança Miquel. Creix en una ciutat que encara arrossega les seqüeles de la Pesta Negra de 1348, en una família cristiana de bona posició.
Sent molt jove ingressa en l’Orde de Predicadors, els dominics, al convent de València, on professa cap a 1367. La seua formació el porta a estudiar filosofia i teologia en diversos centres de l’Orde, entre ells Lleida, Barcelona i Tolosa.
Ordenat sacerdot, exercix com a professor i predicador. La seua solidesa intel·lectual, d’arrel tomista, i la seua vida austera li guanyen prompte reputació dins i fora de l’Orde.
- 1350 Naixement a València.
- c. 1367 Professió religiosa en l’Orde de Predicadors.
- Estudis Lleida, Barcelona, Tolosa; sacerdoci i docència.
1398 – 1419
La seua missió: el camí de la predicació
En 1398, estant a Avinyó i greument malalt, segons els relats de la seua vida té una visió en què se sent enviat a predicar. Poc després inicia una predicació itinerant que s’allargarà prop de vint anys per la Corona d’Aragó, Castella, França, Itàlia i altres terres d’Europa.
El van anomenar l’«Àngel de l’Apocalipsi» per la força amb què anunciava el Judici Final.
Conversió
Els seus temes centrals: la penitència, la conversió del cor i la proximitat del Judici Final.
Pau
Feia de mitjancer entre bàndols i famílies enfrontades. En 1412 va participar com a compromissari en el Compromís de Casp.
1418 – 1419
Últims anys i mort a Vannes
En els seus últims anys predica per Bretanya. Allí, a la ciutat de Vannes, mor el 5 d’abril de 1419, envoltat d’una gran afluència de fidels.
És sepultat a la catedral de Vannes (Saint-Pierre), on les seues restes continuen venerant-se hui. Vannes i València queden així unides per la seua memòria: la ciutat on va nàixer i la ciutat on va acabar el seu camí.
1455
Canonització
El 29 de juny de 1455 és canonitzat pel papa Calixt III, també valencià. El procés va reunir nombrosos testimonis i relats de miracles arreplegats, entre altres llocs, a Bretanya, Tolosa i Nàpols.
La seua festa se celebra el 5 d’abril, aniversari de la seua mort. És patró de València i una figura molt estimada en terres valencianes i bretones.
Hui s’impulsa la causa perquè siga declarat Doctor de l’Església; eixa declaració encara no s’ha produït i correspon exclusivament al Sant Pare.